lectures de la missa del diumenge XXII de durant l'any 7 setembre 2014

DIUMENGE XXIII DE DURANT L'ANY

«tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel»

Lectura de la profecia d’Ezequiel

El Senyor em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.»

Ez 33,7-9

Salm Responsorial

R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors.»

Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants. R

Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;

ell és el nostre Déu
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R

Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres.» R

Sl 94,1-2,6.7,8.9 (R.: 8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix.
Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

Rm 13,8-10

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.
»Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc enmig d’ells.»

Mt 18,15-20

"Una comunitat que perdona i celebra la presència del Senyor"

El text d’avui forma part del discurs de Jesús a la comunitat (Mt 18,1 - 19,1). El tema central és el perdó i presenta un model de procediment per al perdó comunitari en el cas que un germà (cf. 23,8) ofengui un membre de la comunitat. L’esquema d’actuació és la reiterada correcció fraterna, abans d’apel·lar al judici de la comunitat.
Tenim constància de procediments semblants en aquella època tant en les tradicions jueves (Qumran) com en la Grècia clàssica (Plató fa referència a Sòcrates, que esmenta el costum d’amonestar el transgressor en particular abans de portar-lo al tribunal). Tanmateix, el que caracteritza el procediment de Jesús en el text d’avui és la comprensió i el desig de reforma del pecador, no la condemna.
El subratllat més important de l’ensenyament d’avui és que el perdó passa per la mediació eclesial. És molt significatiu en aquest sentit que el text sobre el perdó de l’Església (local) sigui calcat del text que donava a Pere aquesta potestat en l’episodi de Cesarea de Felip (Mt 16,19). I també resulta sorprenent constatar que es lliga aquesta autoritat i aquest servei a la pregària (18,18-19).
Però, encara més, que això es fa amb una formulació que recorda el nom de Jesús, Emmanuel: «Allà on n’hi ha dos o tres reunits en el meu nom, jo sóc allà enmig d’ells» (18,20). Jesús és tot el temps «Déu amb nosaltres», Emmanuel. També en el perdó eclesial.
Per tant, aquest breu fragment presenta una imatge alhora realista i digna de l’Església. Una comunitat de germans que perdona, que prega i que es reuneix per celebrar la presència del Senyor enmig seu. En ella, l’exhortació al perdó i a la comunió tenen un lloc central. Això és també un referent per a nosaltres. Perquè la importància del perdó i d’un procediment per assolir-lo parteix del fet del pecat. L’Església és una comunitat de pecadors que se saben perdonats (baptisme), que perdonen (celebració del perdó) i que celebren conjuntament la presència de Jesús (eucaristia).

Oriol Tuñí, SJ

El Messies de Händel. Part IIIª Escena 3ª. La conquesta final del pecat

Tercer vídeo de la tercera part (la resurrecció) del Messies de Händel, amb la escena 3ª "La conquesta final del pecat". Händel composà durant 24 dies a l'estiu de 1741. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada “Bíblia del rei Jaume”, molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l'estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l'Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del llibre de l’Apocalipsi de sant Joan.
L'estrena es produí el 13 d'abril de 1742 a Dublín, amb el mateix Händel com a director des del clavicèmbal, però no fou fins als darrers anys de la vida del compositor que es convertí en una de les seves obres més populars, quan es començà a representar anualment i en concerts benèfics.